Propietat Horitzontal

Una comunitat de propietaris va decidir realitzar obres d'accessibilitat instal·lant un ascensor, perquè els edificis eren antics i, per la seva configuració, la solució era pràcticament necessària. El problema és que, per poder muntar l'ascensor, no n'hi havia prou amb tocar les zones comunes: també era imprescindible ocupar alguns trasters que eren propietat privada de diversos veïns. Amb aquest context, en una Junta General Extraordinària es van aprovar diversos acords, fer l'obra, repartir el pressupost i, dins d'aquest repartiment, exonerar de pagar als propietaris els quals havien de "cedir" obligatòriament els seus trasters perquè l'ascensor pogués instal·lar-se.

Els propietaris demandants van impugnar aquests acords, demanant que es declaressin nuls. Tant el primer jutjat com l'Audiència Provincial en apel·lació van desestimar la demanda i el recurs. Per a l'Audiència va ser clau que no hi havia una alternativa tècnica viable i que l'ocupació d'aquests trasters privats era indispensable per dur a terme l'obra. A més, va assenyalar que la queixa anava sobretot contra l"exempció" de pagament concedida a alguns, i només de forma secundària contra la distribució del cost que la resta (inclosos locals comercials) assumiria segons la seva quota.

El cas va arribar al Tribunal Suprem (TS), on els recurrents insistien en dues idees: que tots han de contribuir als costos comuns i que eximir a uns necessitaria unanimitat; i que l'ascensor no els beneficiava (per ser locals), però sí que els perjudicava haver de "pagar el que altres no pagaven". El TS desestima tots dos motius. Explica que la discussió real era quina majoria calia per aprovar aquesta exempció, i que això s'enquadra en l'art. 17 LPH; a més, la sentència confirmada seguia la doctrina que els acords lligats directament a instal·lar l'ascensor (també la distribució de la despesa i l'exempció d'alguns) poden aprovar-se amb la mateixa majoria que l'acord principal, fins i tot si afecten el títol o els estatuts, sempre que no causin un perjudici greu.

I aquí, diu el Suprem, no hi ha "greu perjudici", l'ascensor respon a una necessitat objectiva, millora el valor de l'edifici en conjunt i això repercuteix també en els locals, encara que els utilitzin menys. L'exempció a favor dels qui perden el seu traster és raonable i objectiva, perquè estaven suportant un sacrifici imprescindible per fer l'obra. Aquest cost l'assumeixen la resta de propietaris obligats, inclosos els recurrents, i el fet de no fer servir un servei comú no deslliura de contribuir als seus costos.

 

Els nostres professionals poden oferir-vos assessorament adequat per al bon funcionament de la vostra comunitat i l'adopció d'acords conforme a les exigències normatives.